Dansapar 2011, d’Associació Dans_On

Dansapar 2011 és un projecte que neix de la voluntat de l’Associació Dans_On d’apropar la dansa a un tipus de públic no habitual d’aquest art escènic.

La primera experiència va tenir lloc l’any 2010 i va ser enfocada com una intervenció artística en els comerços del Barri Vell de Girona. La segona edició, celebrada a l’octubre de 2011, va ampliar els seus objectius socials tot involucrant els veïns de Font de la Pòlvora.

Al recorregut pels aparadors de la zona comercial de la ciutat s’hi van sumar veïns d’aquest barri marginal de la ciutat amb població bàsicament gitana que van ser convidats a participar amb el seu art. També es va realitzar un recorregut específic pel barri on es podien veure manifestacions conjuntes entre la cultura gitana (cistelleria, doma de cavall, perruqueria, cante, ball, palmas, cajón…) i la dansa contemporània i aèria.

Aquesta iniciativa ha treballat per posar les bases d’un diàleg cultural entre diverses tradicions.

Més informació

La comissió de preselecció ha decidit seleccionar aquesta candidatura per portar la dansa a l’espai públic, descontextualitzar-la i apropar-la a centres de població en risc d’exclusió.

VOTA

Pobles en Dansa, d’Álvaro de la Peña

Liderat pel coreògraf Álvaro de la Peña, el projecte Pobles en Dansa busca reunir persones de diferents poblacions de qualsevol condició i edat, sense experiència o coneixements artístics, amb l’objectiu de col·laborar en la creació d’un espectacle professional de dansa.

Des de l’any 2010 s’han realitzat tres espectacles: Pàmpór, a la comarca de l’Alt Penedés, amb la participació de veïns de Santa Margarida i els Monjos, Vilobí i Vilafranca; 6 milles, al Vallés Oriental, amb gent procedent de Canovelles i Cardedeu i NomSona, a Vic, Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló, a l’Osona.

Aquesta celebració de la “dansa per a tothom”, en la qual han participat més de 130 persones d’entre 6 i 65 anys, tracta de ser el més autònoma i autòctona possible, adaptant-se a la identitat de cada lloc i desenvolupant les peculiaritats de cadascun dels municipis i les seves agrupacions (corals, grups de diables, casals de joves…).

El projecte vol donar l’oportunitat a qualsevol de descobrir les possibilitats de desenvolupament mitjançant la dansa i vol estimular, en paraules del coreògraf, una mena de “contaminació vírica” d’aquest art.

Més informació

La comissió de preselecció ha decidit seleccionar aquesta candidatura pel seu esforç d’estendre la dansa a territoris on habitualment no arriba, d’integrar diferents generacions i pobles, i pel treball realitzat per aconseguir nous públics.

VOTA

Dansa com a eina terapèutica amb víctimes de violència de gènere, de Montserrat Iranzo

La ballarina, creadora i dansaterapeuta Montserrat Iranzo va començar a treballar en aquest projecte l’any 2008 després d’altres experiències en l’ús de la dansa com a eina d’intervenció terapèutica i social.

Mitjançant la Dansateràpia, metodologia que posa l’accent en l’abordatge de la globalitat (cos i ment) de l’ésser humà, i en el treball amb grups interdisciplinaris de professionals dels àmbits psicològic i social, busca obrir noves vies d’expressió dels conflictes i les emocions que sorgeixen en el procés verbal. S’utilitza el moviment com una eina al servei del cos que ajuda i afecta en positiu a les relacions interpersonals, evoca a desencallar situacions, dóna respostes i canalitza moments de tensió.

El projecte ha treballat amb els grups de suport a dones en situació de violència de gènere, intentant connectar de nou la part física i psíquica i millorant l’autoestima. També ho ha fet en grups d’homes maltractadors, treballant la canalització de la violència i l’augment de l’empatia.

Montserrat Iranzo va ser finalista dels Premis Dansacat 2009 pel projecte Dansa a les presons.

La comissió de preselecció ha decidit seleccionar aquesta candidatura pel seu treball amb el col·lectiu de dones víctimes de la violència a través de la dansa com a mitjà terapèutic i per incloure també als homes en aquesta pràctica.

VOTA